De CORREFOC, a Capellades, no n’hi havia hagut mai, però ara, al cap de 20 anys, ja és un dels esdeveniments més importants de la Festa Major, una realitat ben nostra, una aventura per als qui hi hem participat de més a la vora, pels qui el vam crear i el continuem fent. Aquestes pàgines en honor de tots, per felicitar-nos l’aniversari, per celebrar l’èxit d’un esforç i compartir una alegria de dimonis.
Una
aventura que va començar amb bastant menys soroll i foc: eren les cercaviles de
Gresca Fresca, els matins de la Festa Major dels primers anys de la democràcia,
amb l’Esparverat de drap i quatre petards i molta xerinola. De dimonis, tan
sols n’hi anaven dos ( la Cristina i la Carme), una bruixa ( l’Anna), alguna
fera, algunes xanques i músics i tot plegat a ple sol.
Però l’any
1982 van venir Els Comediants a ensenyar-nos les tradicions d’altres pobles de
Catalunya que ells ja havien assimilat al seu espectacle i ens van contagiar.
Després hi va haver les anades a Tàrrega on, també, la tradició del foc era
molt arrelada i es podia adquirir saviesa de dimoni.
Malgrat
l’arrauxament aparent dels dimonis, els espetecs dels coets i una evident
follia infernal, la prudència ha presidit sempre tots els nostres CORREFOCS.
Vam anar aprenent a suprimir riscs inútils com la presència del carro de pirotècnia
al darrere del seguici, instaurant uns dipòsits de pólvora a diferents cases,
aferrissadament controlats i defensats per uns responsables. I hem aplicat
sempre tota normativa existent sobre correfocs, gairebé anem més enllà.
El nostre
CORREFOC té característiques ben especials com és allò de muntar part del
foc al llarg del seu recorregut, traques i cascades als balcons de la vila, per
no dir les síndries o les caixes de confetti explosius. Tot això ens ha portat
alguns problemes amb els veïns quan no els agradava o els feia por. És, però,
una idea que ha aportat a la nostra festa una esplendor afegida i a nosaltres
una feina també afegida.
Com a tots
els CORREFOCS de Catalunya, al nostre hi ha aigua, la que ens tiren quan passem,
la que abans de vegades mulla els coets instal·lats, la de la Bassa on molts es
van a tirar per apagar alegrement el foc de la festa.
I les
disfresses dels dimonis: després dels primers intents de fer-nos un uniforme
amb els sacs que es proporcionava en Baldufes, hem anat a parar al vestit
individualitzat i a la creativitat d’unes màscares que cadascú es
confecciona i millora cada any.
I l’espectacle
inicial, que s’ha anat fent més i més important, més i més creatiu: des
d’ombres xineses als 7 pecats originals, a l’aquelarre, les cordes i les
anelles que baixaven dels arbres o el cotxe pintat i farcit de coets que no s’acabaven
d’encendre, fins a l’autocar ple de turistes innocents...
I és clar,
el CORREFOC no són només els dimonis ( que a hores d’ara ja són uns 35), és
també tota la gent que hi treballa sense disfressa, per garantir-ne la
seguretat ( els bombers que a més ens regalen cada any una mar d’escuma
refrescant), com la Creu Roja i la gent de Digicape, per permetre’n un bon
desenvolupament, per donar-li ritme ( els músics que, d’anar a peu, ara ja
s’han motoritzat i multiplicat). A cada CORREFOC som més de 60 persones
treballant i, al llarg d’aquests 20 anys, hi haurem col·laborat més d’un
centenar.
I així va
ser com, l’any 83, vam atrevir-nos a fer el primer CORREFOC a Capellades. Hi
va participar poca gent, però la col·laboració va ser molt important. En
passar pel carrer Major ens esperava el Mateta amb una ampolla de cava i el
Cente que anava a la caixa de morts no en va poder veure.
El nostre
CORREFOC havia pres forma, el “paseillo” pel carrer Major cada any l’anunciava
tot configurant-se com un espectacle amb entitat pròpia: amb túniques negres i
torxes o autocars plens de “guiris”, amb una trona ambulant o un “toro”,
n’hi ha hagut 19 de diferents!
Els dimonis
de Capellades s’havien constituït com un equip sòlid. No som una colla de
diables com hi ha a altres pobles. Som una gent que treballem plegats, “ tots
per a tots” i per al nostre CORREFOC. Tot l’any hi pensem, quan s’apropa
l’hora ens hi posem, amb més o menys previsió i organització, però tant se
val: a “l’hora de cremar” hi som tots.
I els
nervis de cada cop, de cada CORREFOC, tot l’amor propi que cadascú hi posa,
el patir per fer-ho bé i millor. I aquella impressió quan s’acaba i ens
retrobem darrera l’església, que res no ha sortit com havia de ser, que hi ha
hagut massa “fallos”. Aleshores és quan, entre abraçades i comentaris, a cal
Torro ( el Quico i la Leo) ens ofereixen una llimonada natural i meravellosament
fresca per acabar el foc i la set.
Hi hauria
mil anècdotes a recordar, mil bocins d’aquesta llarga aventura que s’acosta
al quart de segle. Però, sobretot hi ha un VINTÉ CORREFOC que ens espera i al
qual hi esteu tots convidats.
Els
dimonis