Historia dels Dimonis

De CORREFOC, a Capellades, no n’hi havia hagut mai, però ara, al cap de 20 anys, ja és un dels esdeveniments més importants de la Festa Major, una realitat ben nostra, una aventura per als qui hi hem participat de més a la vora, pels qui el vam crear i el continuem fent. Aquestes pàgines en honor de tots, per felicitar-nos l’aniversari, per celebrar l’èxit d’un esforç i compartir una alegria de dimonis.

Una aventura que va començar amb bastant menys soroll i foc: eren les cercaviles de Gresca Fresca, els matins de la Festa Major dels primers anys de la democràcia, amb l’Esparverat de drap i quatre petards i molta xerinola. De dimonis, tan sols n’hi anaven dos ( la Cristina i la Carme), una bruixa ( l’Anna), alguna fera, algunes xanques i músics i tot plegat a ple sol.

Però l’any 1982 van venir Els Comediants a ensenyar-nos les tradicions d’altres pobles de Catalunya que ells ja havien assimilat al seu espectacle i ens van contagiar. Després hi va haver les anades a Tàrrega on, també, la tradició del foc era molt arrelada i es podia adquirir saviesa de dimoni.

Malgrat l’arrauxament aparent dels dimonis, els espetecs dels coets i una evident follia infernal, la prudència ha presidit sempre tots els nostres CORREFOCS. Vam anar aprenent a suprimir riscs inútils com la presència del carro de pirotècnia al darrere del seguici, instaurant uns dipòsits de pólvora a diferents cases, aferrissadament controlats i defensats per uns responsables. I hem aplicat sempre tota normativa existent sobre correfocs, gairebé anem més enllà.

El nostre CORREFOC té característiques ben especials com és allò de muntar part del foc al llarg del seu recorregut, traques i cascades als balcons de la vila, per no dir les síndries o les caixes de confetti explosius. Tot això ens ha portat alguns problemes amb els veïns quan no els agradava o els feia por. És, però, una idea que ha aportat a la nostra festa una esplendor afegida i a nosaltres una feina també afegida.

Com a tots els CORREFOCS de Catalunya, al nostre hi ha aigua, la que ens tiren quan passem, la que abans de vegades mulla els coets instal·lats, la de la Bassa on molts es van a tirar per apagar alegrement el foc de la festa.

I les disfresses dels dimonis: després dels primers intents de fer-nos un uniforme amb els sacs que es proporcionava en Baldufes, hem anat a parar al vestit individualitzat i a la creativitat d’unes màscares que cadascú es confecciona i millora cada any.

I l’espectacle inicial, que s’ha anat fent més i més important, més i més creatiu: des d’ombres xineses als 7 pecats originals, a l’aquelarre, les cordes i les anelles que baixaven dels arbres o el cotxe pintat i farcit de coets que no s’acabaven d’encendre, fins a l’autocar ple de turistes innocents...

I és clar, el CORREFOC no són només els dimonis ( que a hores d’ara ja són uns 35), és també tota la gent que hi treballa sense disfressa, per garantir-ne la seguretat ( els bombers que a més ens regalen cada any una mar d’escuma refrescant), com la Creu Roja i la gent de Digicape, per permetre’n un bon desenvolupament, per donar-li ritme ( els músics que, d’anar a peu, ara ja s’han motoritzat i multiplicat). A cada CORREFOC som més de 60 persones treballant i, al llarg d’aquests 20 anys, hi haurem col·laborat més d’un centenar.

I així va ser com, l’any 83, vam atrevir-nos a fer el primer CORREFOC a Capellades. Hi va participar poca gent, però la col·laboració va ser molt important. En passar pel carrer Major ens esperava el Mateta amb una ampolla de cava i el Cente que anava a la caixa de morts no en va poder veure.

El nostre CORREFOC havia pres forma, el “paseillo” pel carrer Major cada any l’anunciava tot configurant-se com un espectacle amb entitat pròpia: amb túniques negres i torxes o autocars plens de “guiris”, amb una trona ambulant o un “toro”, n’hi ha hagut 19 de diferents!

Els dimonis de Capellades s’havien constituït com un equip sòlid. No som una colla de diables com hi ha a altres pobles. Som una gent que treballem plegats, “ tots per a tots” i per al nostre CORREFOC. Tot l’any hi pensem, quan s’apropa l’hora ens hi posem, amb més o menys previsió i organització, però tant se val: a “l’hora de cremar” hi som tots.

I els nervis de cada cop, de cada CORREFOC, tot l’amor propi que cadascú hi posa, el patir per fer-ho bé i millor. I aquella impressió quan s’acaba i ens retrobem darrera l’església, que res no ha sortit com havia de ser, que hi ha hagut massa “fallos”. Aleshores és quan, entre abraçades i comentaris, a cal Torro ( el Quico i la Leo) ens ofereixen una llimonada natural i meravellosament fresca per acabar el foc i la set.

Hi hauria mil anècdotes a recordar, mil bocins d’aquesta llarga aventura que s’acosta al quart de segle. Però, sobretot hi ha un VINTÉ CORREFOC que ens espera i al qual hi esteu tots convidats.

 

                                                                                        Els dimonis